Racó de lectura científica. Llegeix aquest text i respon a les preguntes:
UN ASTRE PRIMORDIAL PER A TOT
 |
| Flamarada a la superfície del Sol. |
Independentment de la situació i del moment històric, sembla clar que, en quasi totes les cultures, el Sol és l’element més poderós que hi ha. Però, per què aquest acord generalitzat? Antigament, la llum i la calor solars eren els motius principals. En efecte, el Sol és l’astre més lluent del cel, amb molta diferència. La seva magnitud assoleix un valor de 227,0. A més, el seu devessall de llum és transcendental per a l’ésser humà perquè defineix el seu ritme de vida i és vital per a la seva existència. Però, com ja hem dit, també la calor del Sol ha estat sempre benvinguda per la humanitat… abans, ara i, segurament, sempre.
El Sol marca amb la seva llum i la seva calor els ritmes biològics de tots els éssers vius, així com el caràcter dels pobles i, en molts casos, l’estat d’ànim dels homes. Avui dia sabem que, a més de la llum i la calor, el Sol és la font d’energia essencial per a tots els éssers vius, ja que atorga a la Terra la possibilitat d’acollir la Vida. Sense aquest estel pròxim, el planeta que habitem no seria més que una aglomeració de material fred i inert que vagaria per l’inhòspit, vast i gelat espai interestel·lar de la Via Làctia.
 |
| Imatge del Sol |
Les molècules gasoses de l’atmosfera terrestre difonen preferentment la radiació lluminosa de menor longitud d’ona, i per això el color blau del cel a ple dia. A l’alba i al capvespre, els raigs solars incideixen obliquament i, per tant, han de travessar més distància a l’interior de l’atmosfera. Aquesta és la raó que la llum es vegi afectada per una concentració més elevada de partícules de pols en suspensió i aerosols, i es tenyeixi del to ataronjat rogenc típic de la sortida i de l’ocàs solars. Per tant, gràcies a l’atmosfera podem gaudir dels colors tan familiars del cel, al contrari del que passa a Mercuri o a la Lluna, on, pel fet de no disposar d’atmosfera, tampoc hi ha cap dispersió, i ens trobaríem sempre, tant de dia com de nit, amb aquesta espessa cúpula que es precipita cap al regne dels estels.
La principal i més immediata conseqüència de, per exemple, l’excessiu contingut de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, és la seva contribució a l’augment de l’efecte d’hivernacle […], cosa que podria originar una pujada de temperatura que portaria al desgel d’una part dels casquets polars i la conseqüent ascensió de les aigües oceàniques, de la qual es veurien afectats nombrosos punts del planeta. Precisament, al març de 2002, les imatges preses pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea (ESA), on es mostrava que una plataforma de gel antàrtic (de 3.500 quilòmetres quadrats i 200 metres de gruix) es desfeia en icebergs enormes, constituïen un document esfereïdor. És clar que hi ha una important reculada de la massa de gel de l’Antàrtida.
Pedro arranz garcía i alex Mendiolagoitia pauly,
Conocer y observar el sistema solar.
Ed. Agrupación Astronómica de Madrid (Adaptació)
ACTIVITATS
1. Quines influències té el Sol en les persones?
2. Per què és blau, el nostre cel?
3. Explica amb les teves paraules l’origen i les conseqüències de l’efecte d’hivernacle.
4. Què passa als planetes que no tenen atmosfera?
5. Què podem fer per a evitar l’augment de l’efecte d’hivernacle?
Que tingueu un bon matí petits científics 😍
Verònica Cruz