BIOLOGIA I GEOLOGIA

BIOLOGIA / GEOLOGIA 1r ESO 8a PART

Benvolguts alumnes,

Racó de lectura científica. Llegeix aquest text i respon a les preguntes:

UN ASTRE PRIMORDIAL PER A TOT

Flamarada a la superfície del Sol.

Independentment de la situació i del moment històric, sembla clar que, en quasi totes les cultures, el Sol és l’element més poderós que hi ha. Però, per què aquest acord generalitzat? Antigament, la llum i la calor solars eren els motius principals. En efecte, el Sol és l’astre més lluent del cel, amb molta diferència. La seva magnitud assoleix un valor de 227,0. A més, el seu devessall de llum és transcendental per a l’ésser humà perquè defineix el seu ritme de vida i és vital per a la seva existència. Però, com ja hem dit, també la calor del Sol ha estat sempre benvinguda per la humanitat… abans, ara i, segurament, sempre.

El Sol marca amb la seva llum i la seva calor els ritmes biològics de tots els éssers vius, així com el caràcter dels pobles i, en molts casos, l’estat d’ànim dels homes. Avui dia sabem que, a més de la llum i la calor, el Sol és la font d’energia essencial per a tots els éssers vius, ja que atorga a la Terra la possibilitat d’acollir la Vida. Sense aquest estel pròxim, el planeta que habitem no seria més que una aglomeració de material fred i inert que vagaria per l’inhòspit, vast i gelat espai interestel·lar de la Via Làctia.

Imatge del Sol

Les molècules gasoses de l’atmosfera terrestre difonen preferentment la radiació lluminosa de menor longitud d’ona, i per això el color blau del cel a ple dia. A l’alba i al capvespre, els raigs solars incideixen obliquament i, per tant, han de travessar més distància a l’interior de l’atmosfera. Aquesta és la raó que la llum es vegi afectada per una concentració més elevada de partícules de pols en suspensió i aerosols, i es tenyeixi del to ataronjat rogenc típic de la sortida i de l’ocàs solars. Per tant, gràcies a l’atmosfera podem gaudir dels colors tan familiars del cel, al contrari del que passa a Mercuri o a la Lluna, on, pel fet de no disposar d’atmosfera, tampoc hi ha cap dispersió, i ens trobaríem sempre, tant de dia com de nit, amb aquesta espessa cúpula que es precipita cap al regne dels estels.

La principal i més immediata conseqüència de, per exemple, l’excessiu contingut de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, és la seva contribució a l’augment de l’efecte d’hivernacle […], cosa que podria originar una pujada de temperatura que portaria al desgel d’una part dels casquets polars i la conseqüent ascensió de les aigües oceàniques, de la qual es veurien afectats nombrosos punts del planeta. Precisament, al març de 2002, les imatges preses pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea (ESA), on es mostrava que una plataforma de gel antàrtic (de 3.500 quilòmetres quadrats i 200 metres de gruix) es desfeia en icebergs enormes, constituïen un document esfereïdor. És clar que hi ha una important reculada de la massa de gel de l’Antàrtida.

Pedro arranz garcía i alex Mendiolagoitia pauly,
Conocer y observar el sistema solar.
Ed. Agrupación Astronómica de Madrid (Adaptació)

ACTIVITATS

1. Quines influències té el Sol en les persones?

2. Per què és blau, el nostre cel?

3. Explica amb les teves paraules l’origen i les conseqüències de l’efecte d’hivernacle.

4. Què passa als planetes que no tenen atmosfera?

5. Què podem fer per a evitar l’augment de l’efecte d’hivernacle?

Que tingueu un bon matí petits científics 😍

Verònica Cruz

BIOLOGIA / GEOLOGIA 1r ESO: 7a PART

Benvolguts alumnes,

Avui us proposo la lectura d'aquest text que tant d'actualitat està:

Què és un virus?

Aquests dies s'estan parlant constantment de #SARSCoV2 y #COVIDー19

Algunes persones (incloent del meu entorn més proper) m'han confesat que realment no entenen bé això dels virus, per aquest motiu aquesta entrada...

QUÈ ES UN VIRUS?

Vaig a intentar simplificar MOLT (i em costarà perquè els virus, encara que puguin ser molt dolents, resulten fascinants des d'un punt de vista evolutiu 😎).

Comencem: Podem imaginar que un virus és una capseta petitona amb una miqueta de material genètic a dins.

Amb "capseta petitona" em refereixo a que, en general, no es poden veure amb un microscopi típic: Són capsetes submicroscòpiques.

Més coses. En un virus de determinada espècie, cada "individu" rep el nom de VIRIÓ

I dic "individu" amb cometes enormes, perquè una cosa fascinant en els virus és que estan al límit entre lo viu i lo mort. —Llavors, els virus són formes de vida? Crec que la majoria de biòlegs dirien que NO. Però dependrà del científic a qui li preguntis 😅😉

El cas és què, quan tens un refredat i esternudes, per exemple, a prop de la taula, molts virions poden quedar a sobre. I allà es quedaran........ perquè, quan ens fixem en un d'aquests virions en concret, resulta que no fa "RES".

El virió a la taula NO es mou per sí mateix, NO s'alimenta, NO es divideix en dos per reproduïr-se (això és la reprocucció a-sexuals pròpies de bactèries! 😜), ... a aquest virió fa menys coses que un gat de porcellana!! 😄

El virió sobre la taula és com un gra de sorra petitíssim. Allà es queda ... fins que, per exemple, es degrada per falta d'humitat, es "trenca" quan netegem amb algun producte de químic, etc.

—Però els virus no són perillosos!?
Sí, si poden ser perillosos. Però no quan estan "tirats" a sobre de la taula 😉. El perill pot arribar quan entren en el cos d'un animal ... per exemple en un cos humà 😱

Si algú entra en contacte amb partícules d'un virus, al tocar aquesta taula i després tocar-se els ulls amb els dits, a l'estar en una habitació amb gent que tossi o tingui estornuts, al mantenir relacions sexuals sense protecció... ...llavors els virions poden entrar en el seu cos.

I és quan comença la batalla!!
Perquè aquestes cosetes microscòpiques i inerts són unes autèntiques dolentes 💣💥💨👹
Amb l'aire, la sang, la mucositat, ... els virions poden acabar arribant a diferents parts del nostre cos.

Quan un virió contacta amb la cèl·lula adequada, aquesta cèl·lula està en seriosos problemes. Com hem dit, un virió està format per un mica de material genètic i una "capseta" que el protegeix. Als virus que infecten a animals, aquesta "capseta" se li sol anomenar COBERTURA vírica.

La cobertura té a la seva superfície unes peces que són "la clau". Recordeu el dibuixet del Coronavirus que ens ensenyen a totes hores? ¿aquella esfera amb moltes cosetes que sobresurten? ¡¡Aquelles peces sòn les que permeten "obrir la porta" per entrar a la cèl·lula!!

Cada peça de la coberura vírica està feta amb una proteïna especial. Les cèl·lules del nostre cos també tenen proteïnes d'aquest tipus a la seva superfície. Serveixen perquè les cèl·lules es comuniquin entre sí, perquè el nostre organisme les reconegui com "amigues", etc.

I els virus "s'aprofiten" d'això. Les peces que sobresurten en l'envoltura dels virions encaixen en peces que hi ha a la superfície d'algunes de les nostres cèl·lules. Llavors l'envoltura es fusiona amb la membrana de la cèl·lula ¡¡ i el virus entra !!

Com el lladre que aconsegueix obrir la cambra cuirassada d'un banc, el virió obté l'opció que el seu material genètic es coli a la cèl·lula. El virió a la taula no era capaç de fer res, no podia fer còpies del seu material genètic. Però ara la cosa canvia MOLT.

Ara el material genètic del virió està dins de la cèl·lula i aquesta és una màquina de copiar i fabricar !! El virió és com un hacker que pirateja "el sistema" i posa a treballar per ell a la maquinària cel·lular.

A poc a poc la cèl·lula s'omple de còpies del material genètic del virió i còpies de les peces necessàries per formar la "capseta" que portarà dins el material genètic. Ambdues coses s'uneixen, surten de la cèl·lula emportant-se part de la membrana* ... i ja tenim nou virió

En realitat, MOLTS nous virions que van emergint de la cèl·lula i estan llestos per repartir el procés sempre que s'adhereixin a altres cèl·lules del tipus apropiat. En resum: els virus són paràsits que només poden reproduir-se "hackejant" a atres organismes.

—Per què alguns virus produeixen malalties només en un únic teixit? exemple: vies respiratòries.
Perquè les cèl·lules de cada tipus de teixit tenen en la seva superfície unes proteïnes característiques (aquelles peces que "reconeixen" els virions).

—Per què diuen que no s'ha de fer servir antibiòtics contra virus?
Els antibiòtics (="CONTRA EL QUE ESTÀ VIU" 😉) són substàncies que típicament afecten de manera important a l'activitat de cèl·lules vives (ex: bactèries). I els virus NO són vida en forma de cèl·lula!!
—Què hi ha de les mutacions? Van dir a la TV que quan un virus "se sent amenaçat" muta i s'adapta?

Entenc que a vegades es diuen aquestes coses per intentar explicar la situació de manera simple ... ... PERÒ ÉS "MASSA INCORRECTE" INCORRECTE i indueix a posteriors errors.

Els virus NO MUTEN PER ADAPTAR-SE a algun fet. Es produeixen mutacions "constantment", per exemple: perquè la cèl·lula que fabrica còpies de material genètic del virus "fa" alguns errors, perquè hi ha errades a l'hora de "muntar" las peces dels nous virions, etc.
Així que, de vegades, apareixen mutacions dins d'una espècie concreta de virus. Algunes poden veure's seleccionades positivament, pel que hi haurà major quantitat de virions amb aquesta mutació en la següent "generació". Altres són seleccionades negativament ...

Aquestes van desapareixent. Per exemple, un estudi que ha analizat 103 seqüències genètiques (genomes) de SARS-CoV-2 ha trobat mutacions en 149 posicions de la seqüència. El mateix estudi indica que dins del SARS-CoV-2 hi ha dos "grups" de virions*.

Un d'aquests grups resulta una mica més contagiós i provoca una malaltia anomenada #COVIDー19 una mica més perjudicial. I, com hem vigilat molt a les persones que estaven greus, sembla que hem seleccionat negativament a aquest grup de virions més perjudicial (els hem tornat menys freqüents).

[*nota: l'estudi que parla d'aquests dos tipus de soques, ha sigut molt criticat per alguns científics i, probablement, encara queda molt per discutir sobra la validesa d'aquestes deduccions]

Per cert, un virus que resulta massa letal pot ésser contraproduent. Pensem-ho: Els virions necessiten cèl·lules vives per poder multiplicar-se! Si el virus mata a tots els animals als que infecta, arriba un punt en el que hi ha noves cèl·lues que infectar.

Alguns virus són molt letals en una espècie, però al mateix temps, causen molt poco o cap mal en altre espècie. Aquesta segona espècie és el reservori natural del virus, i assegura la supervivència de dit patògen. D'aquí la por al famós "salt entre espècies".

En fi, lo dels virus és al·lucinant. Són la cosa biològica més numerosa en el nostre planeta. Hi ha moltíssim tipus: "capsetes" de formes molt variades, amb envoltura i sense envoltura, penetren cèl·lules de diferents maneres, infecten a animals, a plantes, a fongs, a bactèries... inclòs a altres virus!! (però aquesta és una altra història... per un altre dia 😉).

També són interesantíssims des d'un punt de vista Evolutiu: La seva mania de ficar-se en cèl·lues i fer-les servir com a "fàbriques" ha causat transferència horitzontal de gens (des d'una espècie a una altra diferent!!). I sembla que alguns grups de virus ja coexistien amb L.U.C.A.*

[*nota: (last universal common ancestor) seria la hipotètica primera forma de vida de la que descendim totes les espècies vives existents (i extintes)].

Referències

ACTIVITAT:
Realitza un informe sobre qualsevol informació sobre els virus. No necessàriament ha de ser sobre el coronavirus, sinó de qualsevol de tots els que existeixen. Busca informació a diferents webs, contrasta-la, anota totes les web d'on la treus aquesta informació i realitza teva pròpia webgrafia. Investiga, et deixo que puguis parlar del que et vingui de gust a sobre dels virus (només dels virus). Inclou fotografies, imatges, (sempre indicant peu de pàgina recorda!), esquemes, gràfics... fins i tot, pots cercar i aprofitar retalls de premsa... però mai copiar/enganxar, sinó modificar-ho amb les teves paraules...

Converteix-te en un divulgador científic 😁😁😁

Verònica Cruz

BIOLOGIA / GEOLOGIA 1r ESO: CORRECCIÓ TREBALL 4a PART

Bon dia nois i noies!!

Avui us porto la correcció del text de l'Univers en una clofolla de nou.

L'UNIVERS EN UNA CLOFOLLA DE NOU

Llibre d'Stephen Hawking

Segons les idees actuals, haurem d’explorar la galàxia d’una manera lenta i avorrida utilitzant naus espacials que viatgen a una velocitat inferior a la de la llum, però com que encara no tenim una teoria unificada completa, no podem rebutjar completament els viatges per dreceres de l’espai-temps.

Suposant que no ens destruïm els segles vinents, és probable que ens disseminem, de primer, pels planetes del Sistema Solar i, tot seguit, pels dels estels pròxims, però no passarà com a Star Trek o Babilón 5, en què hi ha una raça nova d’éssers quasi humans en gairebé cada sistema estel·lar.

L’espècie humana ha tingut la forma actual durant uns dos milions d’anys dels 15.000 milions d’anys, aproximadament, transcorreguts des de la gran explosió inicial. Per tant, fins i tot si es crea vida en uns altres sistemes estel·lars, les possibilitats de trobar-ne en un estadi reconeixedorament humà són escasses. És probable que qualsevol vida extraterrestre que trobem sigui molt més primitiva o molt més avançada. Si és més avançada, per què no s’ha disseminat per la galàxia i ha visitat la Terra?

Stephen hawking, El Universo en una cáscara de nuez. Ed. Planeta (Adaptació)

Stephen Hawking

Stephen Hawking va néixer el 8 de gener de 1942 a Oxford. La seva carrera com a científic va començar a la Universitat de Cambridge. A 21 anys li van diagnosticar una malaltia degenerativa de les neurones motores coneguda amb el nom de esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual l’ha obligat a passar la major part de la vida en una cadira de rodes. Aquesta malaltia, però, no li ha impedit de continuar la carrera científica. Ha publicat obres de divulgació científica, com Historia del tiempo, que han assolit un èxit mundial. El 1989 va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia per la seva transcendental labor investigadora sobre els fonaments del temps i de l’espai que ha acostat les darreres aportacions científiques sobre l’origen i el destí de l’Univers al coneixement de tothom. És considerat de molta gent el geni més important del segle xx després d’Einstein i ja és un mite per la seva contribució brillant a la física teòrica i al desenvolupament de les lleis que governen l’Univers. Això no obstant, la seva fama també és deguda a la valentia amb què lluita per superar les dificultats que cada dia li posa la malaltia

que pateix.

ACTIVITATS

1. Quins llocs de l’espai és més probable que explori abans l’ésser humà?

L'ésser humà té un instint d'anar més enllà de les seves capacitats. Sempre amb ganes de prosperar, aprendre i millorar, són alguns dels trets característics que fan tant interessant l'espècie humana.
Com ja sabeu, vivim en un sistema planetari regit per l'estel conegut com a Sol, planetes interiors o rocosos, planetes exteriors o gasosos, asteroides, satèl·lits, cometes i meteòrits.
L'ésser humà pot plantejar-se explorar, i em refereixo a posar el peu en la superfície d'aquells cossos celestes que estiguin a prop de la Terra. Fins ara l'home només ha trepitjat el nostre satèl·lit, la Lluna; i ha enviat una sonda amb una màquina, Curiosity Mars, capaç d'explorar la superfície del planeta més proper a nosaltres; Mart (que està a 0,52 UA de nosaltres, és a dir 75 milions de quilòmetres).
A les altres exploracions l'home no ha aterrat, han sigut sondes que s'han aproximat a Venus, a Júpiter, Saturn, fins i tot al Sol...

L'ésser humà serà més probable que explori un planeta o satèl·lit, proper a nosaltres, que posseeixi condicions climàtiques semblants a les de la Terra. Amb proper, em refereixo a cossos que estiguin a milions de quilòmetres, i no anys llum, que serien els que estarien en altres sistemes solars o en altres galàxies.

2. Quins avantatges tindrien els viatges a través de l’espai-temps?

El viatge a través del temps és un concepte de desplaçament cap endavant o enrere en diferents punts del temps, similar a com es fa un desplaçament en l'espai. A més, algunes interpretacions de viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatges entre realitats o universos paral·lels.

Un aspecte comprovat experimentalment de la teoria de la relativitat és que viatjar a velocitats properes a la velocitat de la llum ocasiona una dilatació el temps, per la qual el temps d'un individu que viatja a aquesta velocitat corre més lentament. Des de la perspectiva del viatger, el temps «extern» sembla fluir més ràpidament, causant la impressió que l'individu va fer un viatge a través de el temps.

Els avantatges dels viatges a través de l'espai-temps serien poder explorar cossos celestes que estiguin a distàncies de l'entorn de l'any llum, és a dir a més de 9,5 bilions de quilòmetres.

Per exemple: per poder visitar l'estrella més propera al nostre Sistema Solar, que està dins de la nostra galàxia, Alfa Centauri, hauríem de realitzar 4,5 anys llum, és a dir 42,75 bilions de quilòmetres. Això només es podria aconseguir viatjant a la velocitat de la llum, que recordeu que és de 300.000 km/s.

3. Quina ha estat la contribució principal d’Stephen Hawking al coneixement de la ciència?

Les cinc grans aportacions del prestigiós físic britànic a la ciència són:

1. Els forats negres

Hawking va dedicar tota la seva vida a investigar les lleis que governen l'univers.

Un forat negre és una regió de l'espai amb una quantitat de massa concentrada tan gran que no hi ha la possibilitat que algun objecte proper fuita a la seva atracció gravitacional.

La idea dels forats negres és molt anterior a Hawking.

De fet, les primeres nocions daten de segle XVIII, però va ser la teoria de la relativitat general d'Einstein, publicada en 1915, la qual va fer que aquestes regions espacials comencessin a ser preses seriosament.

Als anys 70, Hawking va prendre com a base els estudis d'Einstein per aconseguir una descripció de l'evolució dels forats negres des de la física quàntica.

2. La radiació de Hawking

Segons Hawking, els efectes de les física quàntica fan que els forats negres brillin com cossos calents, per aquest motiu perdin part de la seva negritud.

El 1976, seguint els enunciats de la física quàntica, va concloure en la seva "teoria de la radiació" que els forats negres són capaços d'emetre energia, perdre matèria i fins i tot desaparèixer.

3. Confirmació del Big Bang

El treball que va fer Hawking sobre els forats negres va ajudar a provar la idea que hi va haver una Gran Explosió o Big Bang a el principi de tot.

Encara que havia estat desenvolupada en la dècada dels 40, la teoria del Big Bang encara no havia estat acceptada per tots els cosmòlegs.

No obstant això, en col·laboració amb el matemàtic britànic Roger Penrose, Hawking es va adonar que els forats negres eren com el Big Bang a l'inrevés.

4. La teoria del tot. Va ser potser el seu "teoria del tot", que suggereix que l'univers evoluciona segons lleis ben definides, la qual va atreure la major atenció.

"Aquest conjunt de lleis pot donar-nos les respostes a preguntes com quin va ser l'origen de l'univers", va declarar Hawking. "Cap a on va i tindrà un final? I si és així, ¿com acabarà? Si trobem les respostes a aquestes preguntes, llavors coneixerem la ment de déu", va prometre.

5. Breu història del temps

Tot i la complexitat de tots aquests conceptes, Hawking va fer un gran esforç per difondre la cosmologia en termes fàcils de comprendre per al públic general.

El dia en què Stephen Hawking va organitzar una festa a la qual ningú va ser

El seu llibre "Una breu història de el temps", publicat el 1988, va vendre més de 10 milions de còpies en el món.

Webgrafia

4. Una persona que pateix una malaltia neurològica greu, té per força limitat el desenvolupament de la intel·ligència?

Stephen Hawking, el físic i cosmòleg britànic que va posar les teories sobre l'origen de l'univers a l'abast de tots, va morir el 14 de març de 2018 als 76 anys d'edat. Hawking va ser un dels científics més populars des d'Albert Einstein, no només pels seus descobriments i teories, sinó també per les circumstàncies de la seva vida. Mor Stephen Hawking, el físic que va revolucionar la ciència i la nostra manera d'entendre l'univers Stephen Hawking: la vida en imatges d'un home que va buscar la teoria per descriure l'Univers.

Quan tenia 21 anys, va començar a notar que els seus moviments eren cada vegada més maldestres i se li va diagnosticar un tipus d'Esclerosi Lateral Amiotròfica. Els metges li van donar entre dos i tres anys d'esperança de vida com a màxim, però el britànic va desafiar els pronòstics i va seguir fent ciència durant més de cinc dècades. Tot i que la malaltia va ser paralitzant lentament, va poder seguir treballant en les seves teories i seguir difonent, a més de participar en fòrums i expressar la seva opinió sobre els últims avenços de la ciència.

5. L’autor es mostra optimista respecte a la possibilitat de trobar vida en uns altres planetes? Per què?

L’espècie humana ha tingut la forma actual durant uns dos milions d’anys dels 15.000 milions d’anys, aproximadament, transcorreguts des de la gran explosió inicial. Per tant, fins i tot si es crea vida en uns altres sistemes estel·lars, les possibilitats de trobar-ne en un estadi reconeixedorament humà són escasses. És probable que qualsevol vida extraterrestre que trobem sigui molt més primitiva, perquè si fós més avançada, es pregunta el per què no s'ha disseminat per la galàxia.
Per tant, l'autor es mostra optimista respecte a la possibilitat de trobar vida a altres planetes, però diferent a la que coneixem al planeta Terra.

Que tingueu una bona jornada!!!

Verònica Cruz 😜

BIOLOGIA / GEOLOGIA 1r ESO: CORRECCIÓ TREBALL OPCIONAL 3a PART

Benvolguts alumnes,

Avui corretgim l'activitat dels corrents oceànics.

Els corrents oceànics

L'aigua freda és més densa que l'aigua calenta, i de la mateixa manera , l'aigua salada també és més densa que l'aigua dolça.
L'aigua més densa tendeix a enfonsar-se, mentre que l'aigua menys densa tendeix a ascendir cap a la superfície.
Al mar de Noruega conflueixen un corrent molt fred, procedent del Pol Nord, i un corrent molt calent, procedent del Golf de Mèxic. La barreja s'enfonsa cap al fons oceànic formant un corrent descendent molt ràpid.
Aquest corrent és tan ràpid i potent que la primera vegada que es va intentar mesurar la velocitat que té, en 1967, el corrent va trencar els anclatges dels aparells de mesura, els correntòmetres i els va arrossegar cap als fons abissals.

Correntòmetre

ACTIVITATS

1. COMPRENSIÓ LECTORA I OBSERVACIÓ PRÀCTICA.
Agafa un recipient de la cuina i posa aigua de l'aixeta freda i aigua salada freda, procurant que no es barregin. Quina aigua quedarà per sobre i quina anirà al fons? Per què?

La densitat té gran significat en la circulació oceànica. S'expressa en grams per centímetre cúbic. La densitat de l'aigua depèn fonamentalment de la temperatura i la salinitat.

L'aigua de l'aixeta arriba a un màxim de densitat a 4ºC i és igual a 1. D'altra banda, quan s'agreguen ions a un volum fix d'aigua la seva massa augmenta. Així, un augment de salinitat produeix un augment en la densitat de l'aigua, per tant, com l'aigua de mar és una solució (conté sals en dissolució) és més densa. Això vol dir que l'aigua freda salada quedarà per sota de l'aigua freda dolça.

2. COMPRENSIÓ LECTORA. Què és un correntròmetre?

Un correntòmetre és un aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins.

El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic. També n'hi ha de funcionament electromagnètic. Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen.

3. EXPRESSIÓ ESCRITA. Imagina que ets un científic que participava en la investigació. Escriu la narració del que va passar intentant donar-li interès i dramatisme.
Aquesta part, us la deixo a la vostra imaginació.

4. INVESTIGACIÓ. Busca a Internet informació sobre a quines campanyes científiques es fan servir aquests aparells. Com es diuen els científics que els fan servir? Per què creus que necessitem conèixer tots aquests paràmetres?

Estudiar el clima, conèixer la temperatura, la salinitat, la superfície i el gruix de el gel, la distribució dels vents, monitoritzar les marees rogenques ...

Els vaixells són les plataformes de mostreig més antigues de l'oceanografia. L'Institut Espanyol d'Oceanografia porta molts anys apostant per aquests mostrejos i, per això, manté quatre ambiciosos programes de campanyes oceanogràfiques sistemàtiques, que cobreixen tot el litoral de Espanya.

Us adjunto una pàgina web perquè veieu i us informeu de les campanyes cientítiques que existeixen.

Us envío molt ànims i una forta abraçada petits científics 💗

Verònica Cruz

BIOLOGIA / GEOLOGIA 1r ESO: TREBALL OPCIONAL 6a PART

Bon dia nois i noies!!!

Avui us proposo una ACTIVITAT INTERDISCIPLINAR DIFERENT relacionada amb la biologia i la plàstica. I es que el fet que poguem sortir de casa, no vol dir que no es pugui aprendre del nostre medi, observar i investigar.

COMENCEM A FER LA NOSTRA LLIBRETA DE CAMP!!!!!! COM HO FAN ELS AUTÈNTICS BIÒLEGS I GEÒLEGS!!!

Un quadern de camp o diari de camp és una eina utilitzada per investigadors de diverses àrees, per fer anotacions quan executen treballs de camp. D'aquesta manera quan aquest període de confinament acabi, nosaltres estarem preparats per fer sortides a la natura i observar flora, fauna i geologia.

Us ensenyo unes fotografies amb la meva llibreta:

L'activitat d'avui tracta de conèixer els ecosistemes aquàtics del riu Ter.

Cal que entreu en la següent pàgina web: cliqueu aquí

Si accediu a la part d'ocells de riu podeu conèixer com canta cadascún d'ells i podem aprendre a reconèixe'ls.

* Has d'intentar transcriure el cant de cada ocell, anotant els xiuxiueigs que et recordin. Per exemple:

- Corb marí gros: gruen-gruen-gruen-clic-clic

* Heu de confeccionar a la vostra llibreta un resum de les espècies d'ocells que es poden trobar al riu Ter. Això és una feina que podeu anar fent al llarg de diferents dies, però seria molt maco començar la llibreta de camp amb l'observació dels ocells del riu Ter, anotant els seus noms en català i en llatí, com a la web ens indica (així és com ho fan els biòlegs). Pel vostre conte heu d'afegir característiques de cada ocell cercant i ampliant informació amb altres pàgines d'internet.

Espero que us agradi molt l'activitat

Verònica Cruz 😘💕

Els ocells i els rius

Entre la fauna vertebrada, els ocells són el grup més abundant a tots els ambients naturals del nostre país. Els rius, lluny de ser-ne cap excepció, acullen moltes espècies d’ocells: unes hi van a menjar, hi nien o hi reposen, altres ressegueixen el curs del riu com a ruta migratòria entre els continents europeu i africà.

Les migracions

La presència d’ocells als rius és molt patent a l’hivern. Els arbres sense fulles ens deixen veure aquests habitants que, a més, són més abundants i, en general, de mida més grossa que els que hi sol haver quan fa més bon temps. A la primavera i a l’estiu, en canvi, no se’n veuen tant però se n’hi senten cantar molts perquè les fulles els protegeixen. Si no som experts en cants, la seva identificació esdevé relativament complexa.