• Les dades analitzades provenen d’un sensor de la NASA a bord de la ‘Chandrayaan 1’
• Els científics creuen que hi pot haver un litre per cada metre cúbic de terra
ANTONIO MADRIDEJOS
• Els científics creuen que hi pot haver un litre per cada metre cúbic de terra
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
La sonda índia Chandrayaan 1, llançada l’any passat, va detectar a la superfície de la Lluna una gran quantitat de molècules que, segons han confirmat totes les anàlisis posteriors, estan formades per hidrogen i oxigen. És a dir, aigua. Aquesta vegada no són indicis, segons expliquen els autors de les investigacions, sinó evidències. Les partícules d’aigua semblen ubiqües, ja que es troben a totes les regions lunars –especialment als pols–, però és difícil determinar si formen grans acumulacions. «No significa que s’hagin localitzat llacs, oceans o bassals», subratlla en un comunicat Carle Pieters, investigadora de la Universitat de Brown a Rhode Island (Estats Units), sinó molècules d’aigua o hidroxil «que interactuen amb molècules de roca i pols als primers metres de la superfície lunar».
SENSOR DE LA NASA
La informació fonamental procedeix d’un sensor de la NASA que viatjava a bord de la Chandrayaan 1, la primera sonda lunar llançada per l’Índia, encara que ja jubilada. El sensor, anomenat M3 (Moon Mineralogy Mapper, cartògraf de la mineralogia lunar), permet analitzar la llum que reflecteix la superfície i, a partir de la longitud d’ona, determinar de quin material es tracta. La cartografia obtinguda mostra la gran abundància d’aigua especialment en alguns cràters joves. Dues naus més que van transitar anteriorment per les proximitats de la Lluna, les nord-americanes Deep Impact i Cassini, confirmen el descobriment. De fet, totes dues van detectar coses semblants, però el significat no s’ha pogut determinar fins a tenir les dades més precises de la sonda índia. Les investigacions les publica avui la revista Science. Els científics creuen que l’aigua és producte de la interacció del terra lunar amb el vent solar, corrents de partícules que constantment sorgeixen del Sol. La radiació còsmica és el detonant que permet la reacció química: els àtoms d’oxigen presents a terra adquireixen nuclis d’hidrogen i creen molècules d’aigua o, posteriorment, hidroxil, la variant més simple de H+O. Els científics creuen que l’oxigen és d’origen endogen, present a la Lluna des de temps immemorials, de manera que el procés de formació de noves molècules podria seguir en marxa.
COLONITZACIÓ
Encara que es tracti de quantitats petites, el descobriment estimula les esperances que l’aigua pugui ser utilitzada com a recurs per al subministrament humà. Si tens un metre cúbic de terra lunar, el podries esprémer fins a obtenir un litre d’aigua, diuen els autors de l’anàlisi. «Si n’obtens un litre, després és fàcil dividir-lo en hidrogen i oxigen», insisteix Larry Taylor, de la Universitat de Tennessee.A les roques que van recollir les missions Apollo també s’hi va detectar humitat, però llavors no se’n va poder determinar l’origen. De fet, sempre es va especular que les mostres s’havien contaminat als contenidors de conservació. «Ara sabem que aquesta suposició era errònia», conclou Taylor.
Article de El Periódico de Catalunya del divendres 25 de Setembre de 2009